Los chalés y la mar

Na tienra caricia de la brisa xúntense la tierra y la mar
y la tarde ye un amigu veníu de lloñe,
de países nunca nun vistos y d´otros díes en calma como güei.
Nun hai entrugues mentes la yerba lento susurra
que sí, qu´hai otres tierres más allá, nayundes,
otros homes, otros llingües, otres ilusiones,

pero qué más da.

de Martín López-Vega, Otra vida. Poemas en asturiano 1996-2oo4, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2oo8.