El mio cantu, pal home
que nagua por llegar a so casa
y quier llavar les manes,
dar un besu a los suyos,
acercase al fueu,
responder a un abrazu,

o sentise tan solu
qu´humaniza una mesa.

Pal que ve con lluz enceso
y respira,

pal qu´al goler el pan, se siente mui dichosu;
el que mira la lluna ensin querer pisala,
el qu´algama primero la sede que´l cántaru,
el que toca la rosa y nun la arranca.

El que nunca rezó y a so manera reza.

de Aurelio González Ovies, El cantu´l tordu, Llibrería Académica, 2oo9.

1 comentarios:

Anónimo | 11 de junio de 2009, 2:20

a comprarlo voy volando... gracias