El mio cantu, pal home
que nagua por llegar a so casa
y quier llavar les manes,
dar un besu a los suyos,
acercase al fueu,
responder a un abrazu,
o sentise tan solu
qu´humaniza una mesa.
Pal que ve con lluz enceso
y respira,
pal qu´al goler el pan, se siente mui dichosu;
el que mira la lluna ensin querer pisala,
el qu´algama primero la sede que´l cántaru,
el que toca la rosa y nun la arranca.
El que nunca rezó y a so manera reza.
de Aurelio González Ovies, El cantu´l tordu, Llibrería Académica, 2oo9.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentarios:
a comprarlo voy volando... gracias
Publicar un comentario